Publicat per

Pràctica – Lliurament parcial 2

Publicat per

Pràctica – Lliurament parcial 2

3.2.1. Exercicis de dibuix expandit. Realització de 3 grans exercicis; A, B i C, amb els seus respectius experiments: A: 3 experiments;…
3.2.1. Exercicis de dibuix expandit. Realització de 3 grans exercicis; A, B i C, amb els seus respectius experiments:…
expandit
DIBUIX EXPANDIT.

3.2.1. Exercicis de dibuix expandit.

Realització de 3 grans exercicis; A, B i C, amb els seus respectius experiments:

A: 3 experiments; A-I, A-II i A-III_

Canviar el suport del dibuix, dibuixar damunt d’objectes diversos, quotidians, útils, amb formes i costats… presentem tres exercicis/experiments:


A-I_ Experiment de la totxana_

Esbosso la idea del peu en un totxo. Preparo la totxana i començo a dibuixar. Preparo el totxo, netejant-lo i tapant els porus amb pintura blanca:

expandit
Totxana: Dibuix expandit.

Encara estic acostumat a separar en cares planes els dibuixos, i se’m fa difícil la continuïtat en l’espai. Però el dibuix expandit va fent, tenint en compte cada pla dels volums, canviant en ells també els seus costats i perspectives.

expandit
El dibuix expandit: Totxo pintat i dibuixat.

L’objecte interactua amb el dibuix i a la inversa, potenciem les possibilitats plàstiques, creatives i conceptuals de l’objecte envers el dibuix:

expandit

Detall de la totxana pintada: El dibuix expandit.


A-II_ Experiment del plat_

Per posar més en acció la poesia visual, afegeixo a continuació el primer dibuix que faig en un plat, amb voluntat de canviar el suport, però no expandeix el dibuix, encara que el concepte sí. Per expandir més el dibuix proposo dibuixar en la Sala expositiva un restaurant i la gent tot amb el traç del retolador negre del plat.

expandit
El plat i el concepte.

A-III_ Experiment de l’esfera_

Ara provo dibuixar en una esfera, espai amb curvatura permanent.

expandit
Procediment – Dibuix Expandit_ Esfera.

Fins que finalment, m’atrapa, literalment, com deia Berger, travesso l’obra:

expandit
Final – Dibuix Expandit_ Esfera.

B: 2 experiments; I i II_

Dibuixar sobre un espai o entorn, expandeix la superfície d’un dibuix, atravessem com diria Berger. El poder transformador del dibuix directament aplicat a l’entorn! El dibuix esdevindrà espai i adquirirà la possibilitat de ser transitable.

S’utilitza el retolador en l’experiment B-I, i cinta adhesiva en el B-II. En els dos casos, el dibuix s’escampa per el terra, superfícies verticals, materials vàris, objectes, portes i parets.


B-I_ Experiment de l’ombra projectada_

La necessitat d’expandir-me més en l’entorn, fa fixar-me en les ombres que projecta el Sol o la llum artificial, sense latència (ombra en moviment a causa de la torxa o foc). Decideixo dibuixar-ne una:

expandit
Procediment – L’ombra de la cadira.

Fins i tot, la meva firma s’expandeix en l’espai.

expandit
Final – L’ombra de la cadira.

B-II_ Experiment del dibuix transitable_ 

Es prepara l’habitació per realitzar-hi el dibuix expandit:

expandit
Preparació de l’habitació; imatges sense intervenció.

Dibuix en l’espai, per mitjà de cinta adhesiva:

expandit
Dibuix en l’espai.
expandit
Dibuix expandit – Gener 2023 – Renau

C: Experiments de dibuix corporal: dibuixar-SE, dibuixar A, i dibuixar AMB estri/cos_

Interactuació amb el dibuix, dibuixant sobre el pròpi cos i els cossos d’altres persones.

Plantejem una proposta de fer servir el cos per dibuixar.

D’aquesta manera dibuixar serà també una exploració d’allò viu i humà més enllà del referent, implicant el cos com a part tangible i conceptual del procés creatiu.

Es presenten 4 experiments i un Bonus Track.

C-I_ Experiment de dibuixar-SE_

Els recorreguts individuals configures unes rutes COL·LECTIVES, de l’INDIVIDUALITZACIÓ, de la MACRO al MICRO, de el personal a el públic. Una ruta que es despulla de tot anonimat.Una col·lectivitat individualitzada que s’exposa a damunt la pell nua, el trajecte del Google Maps, de la ciutat al poble i viceversa, de Tarragona a Renau.

expandit
Pintar-se.

Realitzo unes marques al sofà, on van els meus peus, per realitzar la ruta amb exactitud, inconscientment a manierada de composició clàssica, planta dels peus amb posició d’escultura:

expandit
Preparació de pintar-se.

Capturant la imatge del servidor web, també preparo la imatge amb el Photoshop.

expandit
Pintar-se.
C-II-A_ Experiment de dibuixar A ALGÚ ALTRE_

En una sessió posterior, convido a experimentar el fet de dibuixar-se a una amiga. Dos formats, ser pintada i pintar-se, exactament. En aquest cas la seva ruta habitual:

expandit
Pintar-A ALGÚ ALTRE.
expandit
Pintar l’individual i fer-ho públic, exposat a la pell.
expandit
Pintar-A ALGÚ ALTRE.
C-II-B_ Experiment de dibuixar-A ALGÚ ALTRE, SENSE PROJECCIÓ_

La moda en la generació de joves actuals i el dibuix expandit en els seus cossos. Exactment, en el target Generació de Cristall, que també s’anomena generació Z, o també “Superdigitals” (1994-2012), i que són els joves que han nascut després de l’any 2000, i que ara tenen entre 11 i 22 anys.

expandit
Idea.

Faig un estudi amb el Photoshop i les marques (imagotips&logotips) imperants en aquesta generació:

expandit
Generació de Cristall, ambe els seus imagotip i logotips.

Pràctica de la proposta:

expandit
Procediment.
expandit
Les marques de roba de la “Generació de Cristall”.
C-III_ Experiment de dibuixar AMB (estri)_

L’estri marca la superfície de l’entorn. A continuació, jugo amb el terra i una bola que deixa rastre de pigment UV. Experiment realitzat amb nocturnitat i olleres protecció UV, al meu terrat:

expandit
Procediment i final – Dibuix amb un estri.
expandit
Dibuix amb un estri.

Amb la llum ultravioleta que projecto amb una torxa UV es veu l’invisible a l’ull humà.

expandit
La llum UV evidencia tot el rastre.

Finalment, apareixen unes notes musicals, o tipografies romanes i decoratives.

expandit
Dibuix final amb un estri.

 

Esbosso un parell d’idees més, una realiytzada amb un estri com un colador, un objecte quotidià, que esquitxarà l’espai amb la meva acció intencionada cinètica.

expandit
Dibuixant l’espai transitable.

I l’altra opció, més fortuïta, i menys antropomorfitzada, pel que fa a trajecte i traç. Mitjançant el llançament d’una bola gegant perforada, que anirà marcant el terra que transita.

C-IV_ Experiment de dibuixar i pintar AMB (el cos)_

Amb paraules de la docent Montserrat Moliner Vicent;

Tal com altres artistes han fet abans, pots convertir el teu propi cos, o una part del cos, en estri o suport. El cos, tridimensional i carregat de memòria i significat, pot ser el pinzell i esdevenir l’estri que deixa el seu rastre en forma de dibuix. També pot ser el llenç que suporta les línies i els traços.

La proposta que presento aborda l’actualitat dels feminicidis, per mitjà de l’acció performàntica de l’action painting, en aquest cas, arrossegarem el cos ensangrentat (ensangonat) d’un home per terra, teràpia de xoc! …per tal de fer visibles aquests assassinats perpetrats diàriament pel gènere masculí vers el femení.

expandit
Els-Feminicidis_Dibuixant l’espai amb el cos.
C-V_ Bonus Track:

Amb cinta adhesiva, marcar siluetes de morts, caiguts del firmament, un requiem amb estil Keith Haring. Una proposta que li queda encara per definir-se, és una imatge prèvia, encara no definitiva ni representativa.

expandit
Dibuixant en l’espai. Fotografia del terrat, de damunt l’estudi de Tarragona. Foto: Andrea Eidenhammer (Àustria).

 

Debat3el Pràctica – Lliurament parcial 2

Publicat per

L’autoretrat: Jo miro, mires, miren.

Publicat per

L’autoretrat: Jo miro, mires, miren.

Sóc com crec que sóc? Com em perceben els altres? Com realment sóc? Tot un clàssic oi? L’estil del meu dibuix (contorns…
Sóc com crec que sóc? Com em perceben els altres? Com realment sóc? Tot un clàssic oi? L’estil del…
bloc
Autoretrat_UOC

Sóc com crec que sóc? Com em perceben els altres? Com realment sóc? Tot un clàssic oi? L’estil del meu dibuix (contorns simples) evoca la psicologia…i es que segons Jung tenim 8 tipus de personalitats, i segons Maslow 12 arquetips (el jo experimenta tres estats; pare, adult o nen/a), i així podríem seguir. I ja que no només som un sol jo, plantejo l’autoretrat amb llum diürna i el mateix amb una torxa (lot) de llum ultraviolada (UV). Dues projeccions d’un sol dibuix, l’original i l’avatar, i per això ho pinto amb aquarel·la fosforescent.

Per fer-nos entrar més en aquestes visions del JO, deia que la tècnica que he escollit és la de dibuixar sense mirar al paper i ni parlar ni escoltar lletra, ni tan sols pensar amb la ment (eliminar el llenguatge i callar la ment) per tal de fer una immersió completa amb la modalitat cognitiva Dreta, realitzant contorns i línia fina amb l’hemisferi dret de la nostra ment.

Aquest tipus de traç amb reminiscència psicològica, a causa de l’”esqüetat” malaltíssa del traç i la proximitat en la percepció i la mirada, la tinc molt interioritzada. El fet es que, m’encanta dibuixar així, ho faig automàticament en qualsevol lloc i moment, sempre és un treball de camp que m’ha acostumat sempre a anar preparat amb materials de dibuix i un bloc, petit o gran, des de l’any 2004 (https://www.instagram.com/p/Cgk4ygDDeAQ/), una mirada que va allunyant-me de la icona i el llenguatge, per captar l’ambient que em i ens rodeja en aquell instant precís d’aquell lloc concret (https://www.instagram.com/stories/highlights/17926777264317516/) i fer-ho el més fidel possible a la realitat viscuda (atmòsfera que no es veu).

Fixeu-vos que, per moments, el traç que gesta la meva mà vol sortir del paper, i l’acaba perforant amb la ploma, aquest gest que faig, l’acció forçada, traspassant el paper per trencar la bidimensionalitat. Uns acabats, que reflecteixen el meu posicionament davant de l’establert inamovible, sempre he estat inconformista i molt activista, lligat a Plataformes locals i reivindicacions.  Sóc un fan del punkisme envers la por al full blanc i així es demostra simbòlicament a l’autoretrat.

He volgut casar dibuix i color amb el concepte de personalitat i autoretrat. I així soc jo també, sempre vaig amb la intencionalitat de traspassar diverses fronteres, de vegades fictícies, suports i llenguatges artístics que he anat tocant, la multidisciplinarietat per comprendre. La capacitat transformadora de l’Art que sempre m’ha ajudat a fugir de la monotonia i les regles establertes pel “funcionament correcte” de la nostra societat.

Debat0el L’autoretrat: Jo miro, mires, miren.

No hi ha comentaris.