Publicat per

Dibuixant i presentant-me!

Publicat per

Dibuixant i presentant-me!

Soc el Jordi, fill de mestra i forner i amb 45 anys soc pare del Lluc, d’onze anyets i que sempre ha dit…
Soc el Jordi, fill de mestra i forner i amb 45 anys soc pare del Lluc, d’onze anyets i que…

Soc el Jordi, fill de mestra i forner i amb 45 anys soc pare del Lluc, d’onze anyets i que sempre ha dit que vol ser arquitecte!

Actualment creo obra plàstica i desenvolupo artefactes visuals al meu taller de la Part Alta de Tarragona, però m’he format en els camps del Disseny Gràfic i de la Il·lustració, treballant amb aquests sectors en el passat. Paral·lelament vaig fer de Gestor Cultural, creant i organitzant esdeveniments a Reus i Tarragona; Display (plafons pintats als carrers-art mural), La Baixada del Pajaritu (Carnaval de Tarragona), La Petonada (TV3), iniciant l’Artiga (revista de pensament contemporani), Ciclops (Mostra de Creadors Visuals), etc.

Enguany un llibre de Primària m’ha escollit per formar part d’una activitat dins les seves pàgines (us adjunto la imatge), i es que he engegat l’any a lo grande; inaugurant amb la meva obra l’espai CRAI de la URV Campus Catalunya amb l’artista i docent universitari Albert Macaya de Comissari. Durant anys he fet nombroses exposicions individuals i col·lectives, guanyant tres Premis d’Art Efímer Repsol YPF i quedant finalista a la Biennal d’Art del MAMT, l’any 2019. Moments abans de la pandèmia, el Consell Comarcal del Tarragonès m’atorgava el Premi Creació Anneus Florus amb una estatueta de Rafael Bartolozzi. Actualment, tinc l’obra més recent exposada a l’Art-e Contemporary (centre d’exposicions i jardí d’escultures) de la Ràpita.

Realitzo tallers a les Escoles i Instituts de Tarragona i Vilaseca, dins el projecte l’Artista va a l’Escola, ja sigui de Dibuix amb l’Hemisferi Dret, de confecció i cosit de llibretes, de land-art o d’art reciclat. També he impartit classes als professors (CRPT) Centre de Recursos Pedagògics del Tarragonès. Sempre m’ha agradat la docència, potser perquè de petit amb la meva mare (interina durant més de vint anys) ja anava a les seves Escoles, buides generalment, ja que no podia deixar-me solet.

Aquest any passat he fet un Monogràfic de Ceràmica a l’EADT (Escola d’Art i Disseny de Tarragona) i ara incorporo la transmutació del fang cuit als meus Nanodiorames i les Metadiapos. Ho veieu? No he parat mai, i fins hi tot m’han titllat de massa multidisciplinari, tastant quasi totes les disciplines artístiques, performance, instal·lació, escultura, sketching i dibuix (actualment ja tinc més de 100 llibretes; vaig començar el 2004 i no he parat encara), videoart i vj’ing (Real Time/Live Cinema), documentals, fanzines (com Prometeo Moderno, Caldo de Cultivo, Junkie Python), land art (Art i Natura als Ports), art mural, etc. Fins i tot practico l’artivisme disfressat de Super Plastic Hunter (el fill del Capità Enciam) i fent tallers a Escoles i Associacions Mediambientals (GoodKarmaProjects & Surfrider) on cacem els plàstics del litoral tarragoní per després fer un mural col·lectiu in situ dels plàstics caçats mitjançant protocols del CSIC, el Museu Marítim de Barcelona i Microplastic Watchers. També faig activisme amb Salvem La Platja Llarga i el Bosc de la Marquesa, SOS Costa Daurada/Camp de Tarragona, etc.

Ara vull ampliar més els meus coneixements amb vosaltres i la UOC, potser preparar-me millor per un canvi de sector laboral, ja que com que no puc viure de l’ART que genero he de treballar… gestionant Apartaments Turístics al Casc Antic de Tarragona, i aquí estic al meu menjador, dibuixant-me i fent-vos la foto:

Bloc
Realitzant-Autoretrat_UOC

Aquí teniu un detall del meu autoretrat amb aquarel·les fosforescents però amb la llum del dia.

Bloc
Detall-Autoretrat_UOC

Debat0el Dibuixant i presentant-me!

No hi ha comentaris.

Publicat per

L’autoretrat: Jo miro, mires, miren.

Publicat per

L’autoretrat: Jo miro, mires, miren.

Sóc com crec que sóc? Com em perceben els altres? Com realment sóc? Tot un clàssic oi? L’estil del meu dibuix (contorns…
Sóc com crec que sóc? Com em perceben els altres? Com realment sóc? Tot un clàssic oi? L’estil del…
bloc
Autoretrat_UOC

Sóc com crec que sóc? Com em perceben els altres? Com realment sóc? Tot un clàssic oi? L’estil del meu dibuix (contorns simples) evoca la psicologia…i es que segons Jung tenim 8 tipus de personalitats, i segons Maslow 12 arquetips (el jo experimenta tres estats; pare, adult o nen/a), i així podríem seguir. I ja que no només som un sol jo, plantejo l’autoretrat amb llum diürna i el mateix amb una torxa (lot) de llum ultraviolada (UV). Dues projeccions d’un sol dibuix, l’original i l’avatar, i per això ho pinto amb aquarel·la fosforescent.

Per fer-nos entrar més en aquestes visions del JO, deia que la tècnica que he escollit és la de dibuixar sense mirar al paper i ni parlar ni escoltar lletra, ni tan sols pensar amb la ment (eliminar el llenguatge i callar la ment) per tal de fer una immersió completa amb la modalitat cognitiva Dreta, realitzant contorns i línia fina amb l’hemisferi dret de la nostra ment.

Aquest tipus de traç amb reminiscència psicològica, a causa de l’”esqüetat” malaltíssa del traç i la proximitat en la percepció i la mirada, la tinc molt interioritzada. El fet es que, m’encanta dibuixar així, ho faig automàticament en qualsevol lloc i moment, sempre és un treball de camp que m’ha acostumat sempre a anar preparat amb materials de dibuix i un bloc, petit o gran, des de l’any 2004 (https://www.instagram.com/p/Cgk4ygDDeAQ/), una mirada que va allunyant-me de la icona i el llenguatge, per captar l’ambient que em i ens rodeja en aquell instant precís d’aquell lloc concret (https://www.instagram.com/stories/highlights/17926777264317516/) i fer-ho el més fidel possible a la realitat viscuda (atmòsfera que no es veu).

Fixeu-vos que, per moments, el traç que gesta la meva mà vol sortir del paper, i l’acaba perforant amb la ploma, aquest gest que faig, l’acció forçada, traspassant el paper per trencar la bidimensionalitat. Uns acabats, que reflecteixen el meu posicionament davant de l’establert inamovible, sempre he estat inconformista i molt activista, lligat a Plataformes locals i reivindicacions.  Sóc un fan del punkisme envers la por al full blanc i així es demostra simbòlicament a l’autoretrat.

He volgut casar dibuix i color amb el concepte de personalitat i autoretrat. I així soc jo també, sempre vaig amb la intencionalitat de traspassar diverses fronteres, de vegades fictícies, suports i llenguatges artístics que he anat tocant, la multidisciplinarietat per comprendre. La capacitat transformadora de l’Art que sempre m’ha ajudat a fugir de la monotonia i les regles establertes pel “funcionament correcte” de la nostra societat.

Debat0el L’autoretrat: Jo miro, mires, miren.

No hi ha comentaris.