Timeline landscape_
Més enllà de la tela i el paper; caminant un timeline que uneix land art i dibuix expandit en un entorn natural_
3.2.2 Projecte artístic/transformador partint del dibuix expandit. Opció B: La intervenció en context (amb la possibilitat de realitzar-ho a Els Ports aquest any 2023).
S’adjunta una introducció de 400 paraules, seguidament el recorregut i localització, esbossos, data, hàndicaps/avantatges, els referents, un BonusTrack amb l’opció de la paraula projectada, i la bibliografia.
Introducció_
– La terminologia «rupestre» deriva del llatí rupestris, i aquest de rupes (roca).
Sembla que l’entorn sempre ens ha provocat per dibuixar-lo, en tenim constància ja en la prehistòria, fruit de l’observació del natural de la ment humana es desenvolupà el dibuix descriptiu dels animals que contemplaven, com demostra tot l’art rupestre. Amb exemples de dibuixos pintats, tant antics, com les aus sense ales (foto.B) de Terra d’Arnhem, a Austràlia, d’uns 50.000 anys. O la Capella Sixtina de les rupestres, al Sud de França, la cova de Chauvet, de fa 36.000 anys. Un dibuix no contemplatiu, amb gran tècnica i sinceritat realista. Posteriorment els relats dibuixats, amb matançes[0], etc. Incorporant les icones de la simbologia que ara descobrim si seguim estirant el timeline als orígens, un fil d’Ariadna per no perdre’ns. Remuntar-nos als primers bípedes, ara fa 3.600.000 anys, per trobar indicis d’art simbòlic[1], amb l’exemple del còdol roig (foto.A), de jaspilita de Makapansga, a Sud-àfrica, de fa 3.000.000 d’anys. I que Joan Campàs exposa en el Recurs Aprenentatge UOC, La construcció del coneixement en història de l’art (Campàs, p.8. 2015).
Des d’aleshores, les variades modalitats de dibuix han anat apareixent, acompanyant el desenvolupament de l’ésser, fins avui en dia; amb el dibuix expandit i els nous formats com els relatogrames i el dibuix virtual en 3D.
Timeline landscape vol ser una proposta transformadora, transportant-nos i mimetitzant el dibuix expandit corporal de les antecessores[11] (foto.C), les dones de l’espècie humana primitiva, dibuixant una cronologia, una línia de temps (timeline), EN l’espai real del bosc, SOBRE la paret de roca i AMB el camí. Traçant una línia visible i contínua en el paisatge, amb un punt de partida i un final de recorregut, on es marquen (posicionen) les diverses aparicions del dibuix, per modalitats, resseguint un camí i recorregut, a peu, enmig del bosc.
Un dibuix que s’expandeix en els objectes, dibuix simbòlic de patrons (imatges F).
…Time line landscape pot incorporar descobriments de la prehistòria del dibuix, molt pedagògics, amb la reproducció ceràmica, de la peça trobada, com per exemple l’esmentat anterior còdol roig, els poliedres o esferoides (imatge superior, dreta), el bifaç Excalibur [111] (imatges F).
[0] Els orígens del dibuix en relatar els fets, fins i tot apareixen en l’art rupestre del Neolític, com ho demostra el combat d’arquers de les pintures rupestres de Morella La Vella (València), patrimoni de la Humanitat 1998, amb escenes de lluites i matances.
[1] A tenir en compte el concepte d’inherència, ja que hi ha estudis que demostren la capacitat simbòlica de primats, dofins, i altres animals superiors.
[11] Les mares de la humanitat, les femelles van utilitzar el body paint, de forma simbòlica al pintar-se les cames.
[111] Excalibur és l’eina que demostra el comportament simbòlic més antic, atribuint-lo al Heldelbergensis.
(Fins aquí 400 paraules).
Recorregut i localització_
Començant a dibuixar la línia, un traç iniciat dalt d’un arbre, metaforitzant els inicis del bipedisme de la nostra espècie, concretament amb els austrolopithecus, precursors del gènere Homo (3.000.000 – 3.600.000). Una línia marcada amb pintura de calç i que baixarà de l’arbre, i com un riu serpentejant les valls, seguirà el recorregut. Un camí a escala i proporcional al desenvolupament cronològic (trobat fins ara) de la raça humana i les diverses tipologies de dibuix.
Aquest timeline pintat encercla pedres cada cop més grosses, mimetitzant el procés d’encefalització creixent dels neandertals, fins a encerclar una roca, i allà barrejar-se la calç amb l’ocre mineral. En aquest punt del recorregut lineal, s’invitarà al públic a realitzar-se marques amb la pintura vermella, a manera de ritual tribal de l’East, amb una funcionalitat i simbologia. Amb l’ocre, color simbòlic, en una societat ja simbolitzada, que emprava el dibuix per pintar-se (foto.C). L’acció vol anar més enllà del pur body paint, pretén descobrir i reproduir la mimesi menstrual de les femelles neandertals (protecció/monogàmia/creixement del crani/inicis masclisme?) convertint-se en un happening amb una breu xerrada prèvia i possiblement la incorporació d’una artista de la dansa que exemplifiqui l’acció del pigment vermell. Finalment, el recorregut es fa discontinu i amb zig-zag, o en l’opció del riu-mar, en forma de delta, per simbolitzar l’actualitat i les sempre ramificades modalitats del dibuix.
N’exposo (il·lustració G) el dibuix preparatori, que es considera una modalitat de dibuix, la d’ideació preparatòria.
Segona proposta: El Riu del Dibuix_
Tercera proposta: La pedrera de marbre_
També es podria dibuixar amb guix a la pedrera de fals marbre de la zona de La Franqueta a Els Ports, per Horta de Sant Joan:
Quarta proposta: PEUS
Pintar un dibuix o paraula amb calç, a la soca i tronc dels arbres, com el quadres de Renè Magritte (que exposo al Bonus Track).
Bonus track al final del document.
Data d’execució i hàndicaps/avantatges_
Un lloc possible de realització seria en la pròxima edició d’Art i Natura als Ports, a curadoria del docent, gestor cultural i artista, Sergi Quiñonero[111].
[111] Llicenciat en Psicologia i Educació social. Estudis en dibuix i pintura, instal·lació i poesia visual. Amb portfolios a https://www.arteinformado.com/guia/f/sergi-quinonero-ortuno-20196
i http://www.artigavarres.cat/artista.php?id=53
Adjuntem el link del vídeo de l’anterior edició 2022, Els Ports: Natura i Art, produït per TV Terres de l’Ebre i la sèrie d’art local Saó Fonda. https://www.youtube.com/watch?v=sxp-aPAvcxY
En un espai natural protegit:
La proposta respecta l’entorn, és no invasiva, i utilitza pintures naturals, com la calç o el guix, i tots són biodegradables (pigment roig – ocre). Es podria fer servir clara d’ou d’aglutinant. Preferible la utilització del guix, ja que la calç s’aferra molt a l’escorça i s’ha de tenir en compte de minimitzar la petjada en l’espai natural.
Estudis previs dels punts a ubicar en la línia temporal pintada en un arbre, camí i roca:
Per designar i enumerar les diferents parades o estacions del dibuix en el time line humà que es dibuixarà damunt del paisatge, s’estudia la cronologia per mitjà de diagrames les diverses modalitats del dibuix. A continuació el diagrama esbossat (il·lustració H) :
Referents_
Jane Elkins i les seves il·lustracions (il·lustració I) sobre la Història de l’Art i la seva no lineal evolució:
Per ser fidels a Elkins, i a la rigorositat científica antropològica, el camí dibuixat en l’espai natural, és com un riu amb els seus afluents, i rieres extingides, mimetitzant la barreja de genoma humà de les diverses races d’homínids antecessors/es.
Referents del dibuix expandit amb punt de vista únic:
Molt inspiradora és l’obra del surrealista Renè Magritte, que amb les seves pintures juga amb la poesia visual i l’art simbòlic amb els arbres dels seus quadres:
Bonus Track:
Opció PARAULA PROJECTADA: L’alliberació de les mans
Amb els primers bípedes, ara fa a 3.600.000 anys, demostren ja les eines amb patrons simbòlics.
Al bosc, és metàfora de l’antic hàbitat de la primera revolució humana, baixar dels arbres, sortir del bosc, utilitzar les mans per fer realitat el pensament.
Es planteja escriure la paraula “PEUS” als arbres del bosc atapeït i frondós de troncs de pi, projectant-hi la paraula amb el projector de vídeo (2000 Lúmens ANSI):
Bibliografia_
Barqueros Sánchez, M. (2015). El dibujo expandido en el espacio. ANIAV Asociación Nacional de Investigación en Artes Visuales. Disponible a: http://dx.doi.org/10.4995/ANIAV.2015.1038
Campàs, J. (2015). Mòdul UOC: La construcció del coneixement en història de l’art [recurs d’aprenentatge]. Recuperat del Campus de la Universitat Oberta de Catalunya, aula virtual.
Elkins, J. (2002). Perfect Stories. En: Stories of art. New York: Routledge.
Herzog, W. (2010). The cave of forgotten dreams. [documental]. Productora Arte France. Canal History films. Disponible a Prime Video. Trailer.
TV Terres de l’Ebre. (26 desembre 2022). Espais de Saó Fonda. Sergi Quiñonero, agitador cultural, artista ambiental i performer. [ Arxiu de vídeo sobre Els Ports: Natura i Art del Canal TE de You Tube]. Disponible a https://www.youtube.com/watch?v=sxp-aPAvcxY&t=140s
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
wow, és un projectàs. I trobo que la localització als Ports dona molt joc.
Gràcies Carles, la veritat que el context del bosc ens transportarà a les troballes de les modalitats de dibuix i la mimesi menstrual, happening a lo bodypaint, caminant…
Però mentres redactava aquesta proposta, buscava un dibuix expandit més dibuixat en l’entorn, i me l’imagino allà també.
He explorat els diagrames i estic realitzant-ne un sobre les modalitats del dibuix i quan sorgeixen al llarg de l’HA.
Espero focalitzar i destriar-ne els sobrers.
Merci, bona nit i ens llegim al debat.
Hola Jordi,
Salutacions,
Montserrat
Molt bones Montserrat, gràcies, tindré en compte tots els comentaris i millores que proposes.
El tema dels tempos d’execució varien en funció de cada proposta, molt… Encara he de triar la definitiva, ja que estic pendent de la data i recorregut finals.
Al curs que vaig anar a l’ADDEND, vam parlar de l’esdeveniment de LandArt “Art i Gabarres”, organitzat al Massís de Les Gavarres, i per un Consorci. De retruc, l’event dispossa de bon pressupost, si ho comparem amb els d’Els Ports.
A la proposta de la pedrera Renacimiento, parlant amb el Comissari d’Art i Natura als Ports, Sergi Quiñonero, tindríem permís, en ser un lloc antropitzat. Una cantera explotada fins als anys 50, amb època de Franco. En l’edició 2011, l’Albert Girós i la Núria Fernàndez, amb el gran cercle amb carbó a la paret de la pedrera.
En la proposta del bosc, el projector de vídeo només serveix per marcar les línies, és clar que ha de ser de nit i uns dies abans, per tal de trobar-so al recorregut, i jo allà. També veig abans la paraula “Magritte” que “peus”, però això canvia l’argumentació. També podria posar-hi; NE PAS, CE’ST NE PAS, etc.
M’agafo fort a la premissa que comentes, de l’obra en un entorn natural, he de preveure la diferència entre l’imaginat i l’impacte real.
Segueixo treballant-ho, ja que amb el segon Lliurament de pràctica, estic gaudint amb el dibuix transitable.
Moltes gràcies,
Atentament,
Jordi.
Bona tarda Jordi,
Tot i que em vas comentar que últimament t’havies centrat més en el dibuix corporal perquè no podies visitar l’espai fins al març, procedeixo a comentar-te el projecte de Timeline landscape, disculpes.
Penso que la proposta està molt ben fonamentada, personalment m’agrada com qualsevol disciplina m’ensenya coses, en aquest cas una mica d’història de l’art. Agrairia però que incloguessis tot aquest discurs que planteges en algun document -o com bé deies amb la xerrada prèvia- que ajudés a entendre tota la teva proposta i el seu recorregut de creació. Pel que fa a la complexitat i a la coherència entre els objectius i els mitjans plantejats, penso que formalment és força assequible i que els materials que proposes per a intervenir el medi natural no tindran impacte negatiu sobre ell, així que perfecte. L’únic que em preocuparia a mi seria la implicació del públic però entenc que amb una bona dinamització per part teva com a autor o com comentes de l’artista de la dansa en el moment del pigment vermell seria suficient. Finalment com a suggeriment, penso que potser estaria bé aprofitar l’ocasió per a enregistrar-ho en forma d’audiovisual, potser fins i tot utilitzant algun dron que ens ajudi a aquesta lectura general que tu mateix feies a través del teu dibuix. Per a ja que es tracta d’una intervenció única i més o menys efímera, poder conservar-la i potser exposar-la més endavant en forma de peça audiovisual més enllà del site específic.
Bé, enhorabona per tota la feina, es nota que gaudeixes amb tots els exercicis i més enllà!
maria.