Esbossos, dibuixos i referents:

3.2.3 Projecció

4 sketch urbans

Aquest primer em va quedar força tímid i poc expressiu, potser perquè era el dia l’endemà de la castanyada al matí i no passava gaire gent.

Aquest segon em va quedar força gran respecte el paper i gairebé no respira, però és que realment era el que percebia mentre feia el dibuix, ja que aquesta cantonada es troba en un carrer força estret i no em podia allunyar més de l’edifici, tot i que a la fotografia no es perceb tant.

Aquest tercer sketch també respira cert aire de calma i tranquil·litat, i és que era la sensació que vaig tenir en fer-lo. Em vaig asseure al terra de les cases de l’altra banda de la plaça, i amb la mateixa calma de l’avi que hi havia prenent el sol al banc, vaig anar fent el dibuix.

Aquest quart dibuix va ser l’escollir per a treballar la perspectiva cònica, perquè a part del bon punt de vista, em va costar d’entendre i dibuixar, i vaig voler fer-ne un dibuix més acurat, aquest edifici amb tants plans diferents.

Perspectiva cònica amb dos punts de fuga

Com he dit, vaig escollir fer la perspectiva cònica amb dos punts de fuga d’aquest edifici en aquest punt de vista perquè en fer el dibuix anterior em va costar d’entendre el seu joc de plans i em va interessar d’aprofundir-hi una mica més.

Dièdric cadira plegable

Vaig fer aquest dibuix a escala 1:5.

Axonometria isomètrica cadira plegable

Per a construir l’axonometria isomètrica en un full blanc vaig dibuixar primer els eixos utilitzant els escaires per establir els angles. A partir d’aquests vaig construir les dues axonometries a mà alçada. Penso que la composició general del paper es podria haver millorat ja que ha quedat una mica descentrat.

Fotografies del procés:

hola!

doncs jo soc la maria, i a més de considerar-me una persona força sensible, soc arquitecta, ceramista, auxiliar florista, professora d’institut i eterna aprenent.

en el meu autoretrat, fet amb llapis, tinta, gouache i una flor seca, he intentat explicar totes aquestes facetes de mi. d’una banda la part més tècnica i analítica, que ja veureu que segurament em defineix més que cap altra, de ser arquitecta i professora. però també la meva necessitat de crear modelant, sobretot a través de la ceràmica, i treballant amb el volum i el tacte més que a través del pla del paper. finalment la flor de la boca vol simbolitzar que sempre intento ser positiva i sumar amb les meves aportacions, tot i que és força petita perquè sempre tinc la sensació de que em queda molt per aprendre i per tant tinc els ulls (o les ulleres en el meu cas) més oberts que la boca. suposo que per això també prefereixo escriure sempre que puc en minúscules!

encantada de ser per aquí :)